La Sindical

  Miércoles, 22 de Julio Todo el día: Llegada del grueso de participantes . 19:00 h: Presentación de las Jornadas por los colectivos organizadores en la Plaza Mayor . 20:00 h: Inauguración de la Exposición de objetos de trincheras, carteles y documentos en la Casa Torres Solanot . 21:00 – 22:30 h: Proyección del documental «Juan Mariné, entre luz y sombra» en el Salón de actos del Ayuntamiento . Jueves, 23 de Julio Mañana: 10:00 h: Apertura de la Feria del libro anarquista en la Calle Santa Ana . 11:00 h: Recreación histórica con uniformes y vestimenta de época en diversos espacios . 11:15 – 12:30 h: Presentación de la ruta con códigos QR sobre lugares emblemáticos de la Guerra, con salida desde el Ayuntamiento . 12:30 – 13:30 h: Presentación del libro «Little Durruti» en la Casa Torres Solanot . Tarde: 18:00 – 19:00 h: Ponencia sobre Ada Grossi y los jóvenes libertarios por Sylvia Grossi . 19:15 – 20:30 h: Ponencia «Mujeres Libres» a cargo de Dolors Marín . 2...

CONTRA LES CRISIS I LA GUERRA. PER UNES CONDICIONS DE VIDA DIGNES La guerra és una massacre entre gents que no es coneixen, per a profit de gents que sí es coneixen però no es massacren (Paul Valéry) Des de La Sindical de Fraga ens dirigim a totes les persones treballadores i oprimides en esta data de l’1 de maig, símbol de la lluita obrera. Lo 1er de Maig és una jornada de lluita, de reivindicació, una data que recorda el patiment i el assassinat d’aquelles persones que van lluitar per un món al que hi capiguessen molts mons, un món al que no existissin la opressió ni la violència, agon no n’hi hagués governants ni governats, agon la humanitat visqués una fraternitat universal, i per est motiu van ser ajusticiats per l’avantguarda democràtica mundial: els Estats Units. Ens referim als Màrtirs de Chicago, però també ens referim a totes aquelles persones que al llarg de la història ho han sacrificat tot pel benestar comú. Tot pareix canviar, però rés canvia en lo essencial. L’explotació...

Lo dia 8 de març continua sent necessari i les dades mos indiquen que és indispensable continuar lluitant pels drets de les dones, pels que ja tenim i pels que encara falten. No podem donar per definitiva cap de les victòries aconseguides a través d’anys d’esforç i lluita perquè les alarmes salten diàriament de la mà de les actuacions del sistema capitalista, que és patriarcal i racista per naturalesa. Un sistema que es manté sobre els nostres cossos i el nostre treball. I es manté perquè en massa ocasions lo nostre treball es valora i es paga pitjor perquè som dones. Es manté perquè la riquesa s’acumula a dalt gràcies a la nostra precarietat a baix. Lo sistema necessita la desigualtat per a funcionar i el 8 de març cal recordar-ho alt i clar: Per un costat, les dones mantenim sectors que el sistema denigra: cuidats, llimpiesa, domicilis, confecció, comerç, etc. Són treballs fragmentats i mal pagats. Per l’altre, hem de renunciar en moltes ocasions a aconseguir millors treballs perquè ...

Publiquem el calendari laboral d'Aragó pel 2026, juntament amb el calendari específic pel sector de la construcció i obres públiques. Al nostre apartat laboral de la web es podran trobar els convenis per la majoria dels sectors laborals, juntament amb l'estatut dels treballadors i altres guies bàsiques sobre els drets de les persones treballadores. Per qualsevol dubte es pot acudir a les permanències del sindicat, tots els dijous de 19:00 a 21:00 al local (PºBarrón-Cegonyer 6, 3º, Fraga, 22520). Publicamos el calendario laboral de Aragón para el 2026, junto con el calendario específico para el sector de la construcción y obras públicas. En nuestro apartado laboral de la web se podrán encontrar los convenios para la mayoría de los sectores laborales, junto con el estatuto de los trabajadores y otras guías básicas sobre los derechos de las personas trabajadoras. Para cualquier duda se puede acudir a las permanencias del sindicato, todos los jueves de 19:00 a 21:00 al local (Pº B...

No deixem de parlar de Palestina | Projecció del documental - Hijas de la Nakba: Voces de mujeres palestinas “Per escriure una poesia que no sigui política he d’escoltar els muixons. Però per escoltar els muixons ha de cessar el bombardeig." – Marwan Makhoul Fa 77 anys de l’inici de la Nakba i en aquests últims anys hem presenciat el punt més crític del genocidi i apartheid sobre el poble palestí. Un cop més a la història, es repeteix la destrucció sistemàtica i planejada d’un grup humà amb la complicitat i passivitat de tots els organismes polítics internacionals, els quals sempre acaben reaccionant tard i de manera limitada. L’imperialisme, els genocidis i el colonialisme són característiques inherents a la naturalesa de la majoria d’Estats occidentals, és per això que no sorprèn la col·laboració estreta i continuada amb Israel per part de la Unió Europea i dels Estats Units.  Per aprofundir en la història d’aquest conflicte i crear un espai on compartir els nostres pensaments i...

En un ejercicio de memoria, desde La Sindical, queremos recordar un acontecimiento histórico que tuvo lugar en Albalate de Cinca el dia 22 de agosto de 1936. Dejando atrás un sistema de producción injusto y caduco y mediante un proceso asambleario, todos los pueblos que formaban parte de la Comarcal aprobaron la implantación del Comunismo libertario. Unos días después, el 26 de agosto, se publicaba el acta de la asamblea en el periódico libertario Solidaridad Obrera: Magna asamblea en Albalate de Cinca, de los pueblos que pertenecen a la Comarcal: Veintiún pueblos reunidos acuerdan, por unanimidad, implantar el Comunismo libertario Albalate de Cinca siempre fue un pueblo que, socialmente, tuvo y tiene una potencia formidable, increíble. Es el único pueblo aragonés que fulge de vigía y traza sutiles orientaciones a toda la ribera del Cinca, clavando jalón tras jalón de competencia y victoria. El día 22, por la tarde, se celebró una magna asamblea, con delegaciones de los pueblos de ...

Celebrem lo 19 de juliol, dia de la revolució social «Continuo pensant que la revolució consisteix a fer que el món sigue segur per a la poesia, els meandres, lo fràgil, lo vulnerable, l’estrany, l’obscur, lo impràctic, lo local i el petit.» Rebecca Solnit Han passat ja vuitanta i nou anys des que, abandonades a la seua sort pels governants, treballadors i treballadores ixquesen al carrer a frenar al feixisme. Sense mes opció que la rendir-se davant lo genocidi de militars i falangistes o assaltar les casernes per a aconseguir les armes que els hi negava el poder, decidiren lluitar fent-se amb l’armament, i van guanyar als rebels que tenien el suport del fascio italià i alemà, el suport de les classes privilegiades i la potent oligarquia eclesiàstica, així com la dreta política. Un any més, volem recordar la gesta protagonitzada pels nostres germans, però sobretot volem rememorar la Revolució Social que el poble treballador va protagonitzar a Espanya. Un fet que va representar un dels ...