90 anys de la Revolució Social (1936-2026) | Acte conmemoratiu

 

Celebrem lo 19 de juliol, dia de la revolució social

"La naturalesa dels actes en si i el silenci interessat dels antagonistes, per tant, conspiren per a crear una mena de silenci còmplice que pràcticament esborra les formes quotidianes de resistència del registre històric”

James C. Scott

“Lo riu no s’apara perquè trobe pedres al seu camí”

Proverbio romaní

Enguany, concretament lo 19 de juliol, se compleixen noranta anys de la eixida del poble al carrer, el poble fent-se càrrec de la situació i parant el cop militar dut a terme per los facciosos. Però no només es va tractar d’això, que no és poc, sinó que davant la desídia de l’Estat en totes les seues formes (govern d’Espanya, governs regionals, governs municipals), se van afanyar per a organitzar-se de manera horitzontal, col·lectiva i sense imposicions de cap mena. Naixia la revolució anarquista més estesa i prolongada de la història contemporània.

Tot això va ser possible gràcies a un cúmul de circumstàncies; entre elles, una que venia forjant-se des del segle XIX en forma de societats obreres, ateneus, grups d’afinitat; tots ells travessats pel germen anarquista que creixia, floria i forjava formes d’organització i suport mutu que trencaven en l’individualisme, l’avarícia, l’explotació i una llarga llista d’aberracions que s’estaven apoderant de la societat espanyola. Gràcies a eixes persones que es van deixar pell van neixer les mutualitats obreres, les bosses de treball, les escoles racionalistes, les caixes de resistència... Totes elles preses més endavant com a patró per a construir los anomenats estats del benestar, això sí, pervertint-les i buidant-les del seu veritable sentit solidari i alliberador, com només l’Estat és capaç de fer, i fent-les passar com un invent de la socialdemocràcia o, més recientment, com un invent del fascisme del atrón para construir los anomenats estats de benestar, això sí, pervertint-los i buidant-los del seu vertader sentit solidari i alliberador, com sol l'Estado es capaç de fer, y venent-ho com un invent de la socialdemocràcia o, més recentment com un invent del feixisme del funest dictador de veu aflautada, modo de caminar ridícul i certa predilecció per l’assessinat i la tortura.

Fraga, per aquell temps, va viure una de les èpoques més brillants de la seua història. Lo moment de més llibertat i autogestió de la història contemporània. Les col·lectivitats s’encarregaven de la producció i el quefer quotidià. La CNT, d’aquell moment a Fraga, amb una població de 8000 habitants, contava amb unes 1000 persones afiliades, lo que va permetre, juntament amb les Juventuts Llibertàries, un impuls revolucionari molt gran. Astí se va crear lo “Consejo de Aragón” que després acabaria traslladant-se a Casp. En definitiva, pareix que est poble va tenir un moment a la seus historia en que era l’epicentre d’una cosa important des de qualsevol punt de vista Est període, per contra, s’ha malversat i silenciat, quan no s’ha colgat davall un seguit de falsedats i invencions fruit de la por imposada pels guanyadors que no es van aconformar en la victòria, van voler la destrucció i extermini físic i psicològic de qualsevol que no pensés i actués com ells. Inclús, després, quan va morir el dictador, la democràcia ha continuat silenciant, passant de puntetes i donant altaveu a les calumnies.

Per tot això, a La Sindical, fem tots los possibles per rememorar eix període històric i per recordar-lo com d’aquells moments en que vam poder sentir-mos persones capaces de ser ames de les nostres vides i del nostre destí, perquè tenim un compte pendent en al nostra família política, en aquelles persones que ens van precedir al somni (per a elles va ser una realitat) d’una societat d’iguals, un somni d’un món agon hi càpiguen molts mons.

També perquè mirem a la història sense nostàlgia, però sí amb inspiració per a caminar i avançar cap a l’emancipació de les persones.

Enguany volem profunditzar una mica més a l’anàlisi del que va passar a Fraga a n’eix període que se va iniciar a l’estiu de 1936 i pa n’això comptarem en una xerrada a càrrec de Marina Barrafón (màter en història contemporània per la Universitat Oberta de Catalunya) que presentarà el seu treball d’investigació: “L’experiència col·lectivista a Fraga: de capgirar el sistema a passar a l’oblit (20 de juliol de 1936 – 11 d’agost de 1937)”

L’acte tindrà lloc lo diumenge 19 de juliol a les 11:00h a la biblioteca de l’IES Bajo Cinca. Adjuntem cartell.

T’esperem. Salut i amor fratern.

Celebramos el 19 de julio, día de la revolución social

"La naturaleza de los actos en sí y el silencio interesado de los antagonistas, por lo tanto, conspiran para crear una especie de silencio cómplice que prácticamente borra las formas cotidianas de resistencia del registro histórico”

James C. Scott

“El río no se detiene porque encuentre piedras en su camino”

Proverbio romaní

Este año, concretamente el 19 de julio, se cumplen noventa años de la salida del pueblo a la calle, el pueblo haciéndose cargo de la situación y parando el golpe militar llevado a cabo por los facciosos. Pero no solo se trató de eso, que no es poco, sino que ante la desidia del Estado en todas su formas (gobierno de España, gobiernos regionales, gobiernos municipales), se aprestaron a organizarse de forma horizontal, colectiva y sin imposiciones de ningún tipo. Nacía la revolución anarquista más extendida y prolongada de la historia contemporánea.

Todo ello fue posible gracias a un cúmulo de circunstancias; entre ellas, una que venía forjándose desde el siglo XIX en forma de sociedades obreras, ateneos, grupos de afinidad; todos atravesados por el germen anarquista que crecía, florecía y forjaba formas de organización y apoyo mutuo que rompían con el individualismo, la avaricia, la explotación y un largo etcétera de aberraciones que se estaban apoderando de la sociedad española. Gracias a estas personas que se dejaron la piel nacieron las mutualidades obreras, las bolsas de trabajo, las escuelas racionalistas, las cajas de resistencia… Todas ellas tomadas más adelante como patrón para construir los llamados estados del bienestar, eso sí, pervirtiéndolas y vaciándolas de su verdadero sentido solidario y liberador, como solo el Estado es capaz de hacer, y vendiéndolas como un invento de la socialdemocracia o, más recientemente, como un invento del fascismo del funesto dictador de voz aflautada, andares ridículos y cierta predilección por el asesinato y la tortura.

Fraga, en aquel entonces, vivió una de las épocas más brillantes de su historia. El momento de mayor libertad y autogestión de la historia contemporánea. Las colectividades se encargaban de la producción y el quehacer cotidiano. La CNT, de ese momento en Fraga, con una población de unos 8000 habitantes, contaba con unas 1000 personas afiliadas, lo que permitió, unido a las Juventudes Libertarias también presentes, un impulso revolucionario tremendo. Aquí se creó el Consejo de Aragón que luego acabaría trasladado a Caspe. En definitiva, parece que este pueblo tuvo un momento en su historia en que era el epicentro de algo bastante importante desde cualquier punto de vista. Este periodo, sin embargo, se ha malversado y silenciado, cuando no se ha enterrado bajo una serie de infundios e invenciones fruto del miedo impuesto por los vencedores que no se conformaron con la victoria, quisieron la destrucción y exterminio físico y psicológico de cualquiera que no pensara y actuara como ellos. Incluso, después, cuando murió el dictador, la democracia ha seguido silenciando, pasando de puntillas y dando altavoz a las calumnias.

Por ello, en La Sindical, no cejamos en el empeño de rememorar ese periodo histórico y recordarlo como uno de esos momentos en que pudimos sentirnos personas capaces de ser amas de nuestras vidas y de nuestro destino, porque tenemos una cuenta pendiente con nuestra familia política, con aquellas personas que nos precedieron en el sueño (para ellas fue una realidad) de una sociedad de iguales, un sueño de un mundo en el que quepan muchos mundos.

También porque miramos a la historia sin nostalgia, pero sí como inspiración para caminar y avanzar hacia la emancipación de las personas.

Este año queremos profundizar un poco más en el análisis de lo sucedido en Fraga en ese periodo que se inició en el verano de 1936 y para ello contaremos con una charla a cargo de Marina Barrafón (máster en historia contemporánea por la Universitat Oberta de Catalunya) que presentará su trabajo de investigación: “La experiencia colectivista en Fraga: de subvertir el sistema a caer en el olvido (20 de julio de 1936 – 11 de agosto de 1937)”

El acto tendrá lugar el domingo 19 de julio a las 11:00h en la biblioteca del IES Bajo Cinca. Adjuntamos cartel.

Te esperamos. Salud y amor fraterno.