Ir al contenido principal

8 de Març | Dia Internacional de la Dona Treballadora: Manifest


Lo dia 8 de març continua sent necessari i les dades mos indiquen que és indispensable continuar lluitant pels drets de les dones, pels que ja tenim i pels que encara falten.

No podem donar per definitiva cap de les victòries aconseguides a través d’anys d’esforç i lluita perquè les alarmes salten diàriament de la mà de les actuacions del sistema capitalista, que és patriarcal i racista per naturalesa. Un sistema que es manté sobre els nostres cossos i el nostre treball.

I es manté perquè en massa ocasions lo nostre treball es valora i es paga pitjor perquè som dones. Es manté perquè la riquesa s’acumula a dalt gràcies a la nostra precarietat a baix.

Lo sistema necessita la desigualtat per a funcionar i el 8 de març cal recordar-ho alt i clar:

Per un costat, les dones mantenim sectors que el sistema denigra: cuidats, llimpiesa, domicilis, confecció, comerç, etc. Són treballs fragmentats i mal pagats.

Per l’altre, hem de renunciar en moltes ocasions a aconseguir millors treballs perquè som los pilars de la logística familiar i de la criança.

A més, si som dones migrants, hem de carregar amb lo racisme institucional, amb l’explotació, amb la vulnerabilitat legal i amb la invisibilització permanent. I no cal oblidar que enguany també han assassinat dones als seus llocs de treball, ja sigue per accident laboral o per violència masclista.

Per tot això, ens organitzem en espais als que construïm un nou sistema agon sentir-nos segures, lliures de pressions sexuals, agressions, xantatges emocionals, amenaces, represàlies, humiliacions, pors i silencis còmplices.

La nostra lluita qüestiona totes les jerarquies, creua fronteres, denuncia la violència econòmica, la laboral i la institucional i exigeix viure sense por.

Avui, com a sempre, responem organitzant-nos i lluitant per fer realitat eix món nou que està creixent als nostres cors.

La Sindical. Fraga, març 2026


El día 8 de marzo sigue siendo necesario, es más, los datos nos indican que es indispensable seguir luchando por los derechos de las mujeres, por los que ya tenemos y por los que faltan. 

No podemos dar por definitivo ninguno de los logros adquiridos a través de años de esfuerzo y lucha porque las alarmas saltan a diario de la mano de las actuaciones del sistema capitalista, que es patriarcal y racista por naturaleza. 

Un sistema que se sostiene sobre nuestros cuerpos y nuestro trabajo. Y se sostiene porque en demasiadas ocasiones nuestro trabajo se valora y se paga menos porque somos mujeres.

Se sostiene porque la riqueza se acumula arriba gracias a nuestra precariedad abajo. El sistema necesita la desigualdad para funcionar y el 8 de marzo hay que recordarlo alto y claro: 

Por un lado, las mujeres mantenemos en pie sectores que este sistema desprecia: cuidados, limpieza, hogar, confección, comercio, etc. Son trabajos fragmentados y mal pagados. 

Por otro, debemos renunciar en numerosas ocasiones a conseguir mejores puestos de trabajo porque somos los pilares de la logística familiar y de la crianza. 

Además, si somos mujeres migrantes, tenemos que cargar con el racismo institucional, con la explotación, con la vulnerabilidad legal y con la invisibilización permanente. 

Y no hay que olvidar, que este año también han asesinado a compañeras en sus puestos de trabajo, por accidente laboral o por violencia machista. 

Por todo ello, nos organizamos en espacios en los que construimos un nuevo sistema en el que sentirnos seguras, libres de acoso sexual, agresiones, chantajes emocionales, amenazas, represalias, humillaciones, miedos y silencios cómplices. 

Nuestra lucha cuestiona todas las jerarquías, cruza fronteras, denuncia la violencia económica, la laboral y la institucional y exige vivir sin miedos. 

Hoy, como siempre, respondemos organizándonos y luchando para hacer realidad ese mundo nuevo que está creciendo en nuestros corazones.

La Sindical. Fraga, marzo 2026


 

Comentarios

Publicacions destacades

Comunicat | Fruita amarga

Fruita amarga Les raderes notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre la situació que estan vivint les persones treballadores del camp al Baix Cinca no ens han agafat per sorpresa. Són molts anys los que portem al nostre sindicat denunciant la situació que estan patint aquells i aquelles que es deixen la pell collint la mal anomenada fruita dolça d’eixes terres. Afortunadament, pareix que ara, premsa i autoritats comencen a reaccionar davant una situació que porta ja massa dècades sent insostenible. Tal com va passar amb l’expansió del feminisme i la visibilització dels maltractadors, fins que la societat no va començar a prendre consciència del que realment passava (tot gràcies a la lluita feminista) els mitjans de comunicació i autoritats no van reaccionar a la sangria social que suposava la violència masclista. Pos paregut és el que passa en les persones que treballen al camp; no és que no existissin eixos casos d’abús i d’assassinats laborals, és que es silenciaven deliber...

1 de Maig | Dia Internacional de la Classe Treballadora. Comunicat.

Davant un món en ruïnes, anem a l'arrel Fa més d’un segle, una vaga iniciada per vuit treballadors acomiadats a “La Canadiense” de Barcelona va canviar per sempre la vida de la classe obrera. Gràcies a la seva lluita vam conquerir la jornada laboral de 8 hores. Va ser el resultat de l’organització, la solidaritat i la lluita, i va demostrar que amb suport mutu podem millorar la realitat.  Avui, en ple segle XXI, continuem enfrontant-nos a formes renovades d’explotació. Les jornades interminables, els sous miserables, l’estrès, les malalties laborals i la precarietat són el nostre pa de cada dia. Els contractes porqueria, les externalitzacions, els falsos autònoms, les bretxes salarials i els acomiadaments barats són freqüents i constitueixen un atac constant a la dignitat de les persones que treballem per sobreviure. Però nosaltres no volem sobreviure: volem viure. Volem temps, dignitat i respecte.  Mentrestant, els partits del govern, els mateixos que van prometre derogar ...

Un agosto como este, hace 89 años, veintiún pueblos reunidos acuerdan, por unanimidad, implantar el comunismo libertario.

En un ejercicio de memoria, desde La Sindical, queremos recordar un acontecimiento histórico que tuvo lugar en Albalate de Cinca el dia 22 de agosto de 1936. Dejando atrás un sistema de producción injusto y caduco y mediante un proceso asambleario, todos los pueblos que formaban parte de la Comarcal aprobaron la implantación del Comunismo libertario. Unos días después, el 26 de agosto, se publicaba el acta de la asamblea en el periódico libertario Solidaridad Obrera: Magna asamblea en Albalate de Cinca, de los pueblos que pertenecen a la Comarcal: Veintiún pueblos reunidos acuerdan, por unanimidad, implantar el Comunismo libertario Albalate de Cinca siempre fue un pueblo que, socialmente, tuvo y tiene una potencia formidable, increíble. Es el único pueblo aragonés que fulge de vigía y traza sutiles orientaciones a toda la ribera del Cinca, clavando jalón tras jalón de competencia y victoria. El día 22, por la tarde, se celebró una magna asamblea, con delegaciones de los pueblos de ...