Ir al contenido principal

Calendario laboral 2025 para la Comunidad de Aragón


Este año 2025 las trabajadoras y trabajadores volveremos a tener 14 días festivos: nueve días para todo el territorio del Estado español; otros tres elegidos por las Comunidades Autónomas y dos días de carácter local para todos los Municipios

Subrayar que la mayor parte de los días festivos tienen carácter religioso; llama especialmente la atención para un país regido por una Constitución que se proclama aconfesional - Artículo 16 apartado nº 3 -.

Esta es la relación de los días festivos en la Comunidad de Aragón:

1 de enero, Año Nuevo.

6 de enero, epifanía del señor.

17 de abril, jueves santo.

18 de abril, viernes santo.

23 de abril, fiesta de la autonomía de Aragón.

1 de mayo, Fiesta del Trabajo.

15 de agosto, asunción de la virgen.

13 de octubre, el domingo 12, virgen del pilar, pasa al lunes 13.

1 de noviembre, todos los santos.

6 de diciembre, día de la constitución española.

8 de diciembre, inmaculada concepción.

25 de diciembre, navidad.

*A estos días tenemos que sumar, los dos días por fiestas locales, para alcanzar un total de los 14 días festivos al año, como establece el Estatuto de los Trabajadores. 

Recordamos que hay algunos Convenios Colectivos de sector productivo o empresa, que acuerdan su propio calendario laboral que suman días festivos. Si no tienes claro a qué Convenio pertenece la actividad laboral que desarrollas, ponte en contacto con el Sindicato.

Os animamos a compartir el calendario.

La Sindical. Sindicato de Oficios Varios de Fraga.



Comentarios

Publicacions destacades

Comunicat | Fruita amarga

Fruita amarga Les raderes notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre la situació que estan vivint les persones treballadores del camp al Baix Cinca no ens han agafat per sorpresa. Són molts anys los que portem al nostre sindicat denunciant la situació que estan patint aquells i aquelles que es deixen la pell collint la mal anomenada fruita dolça d’eixes terres. Afortunadament, pareix que ara, premsa i autoritats comencen a reaccionar davant una situació que porta ja massa dècades sent insostenible. Tal com va passar amb l’expansió del feminisme i la visibilització dels maltractadors, fins que la societat no va començar a prendre consciència del que realment passava (tot gràcies a la lluita feminista) els mitjans de comunicació i autoritats no van reaccionar a la sangria social que suposava la violència masclista. Pos paregut és el que passa en les persones que treballen al camp; no és que no existissin eixos casos d’abús i d’assassinats laborals, és que es silenciaven deliber...

Un agosto como este, hace 89 años, veintiún pueblos reunidos acuerdan, por unanimidad, implantar el comunismo libertario.

En un ejercicio de memoria, desde La Sindical, queremos recordar un acontecimiento histórico que tuvo lugar en Albalate de Cinca el dia 22 de agosto de 1936. Dejando atrás un sistema de producción injusto y caduco y mediante un proceso asambleario, todos los pueblos que formaban parte de la Comarcal aprobaron la implantación del Comunismo libertario. Unos días después, el 26 de agosto, se publicaba el acta de la asamblea en el periódico libertario Solidaridad Obrera: Magna asamblea en Albalate de Cinca, de los pueblos que pertenecen a la Comarcal: Veintiún pueblos reunidos acuerdan, por unanimidad, implantar el Comunismo libertario Albalate de Cinca siempre fue un pueblo que, socialmente, tuvo y tiene una potencia formidable, increíble. Es el único pueblo aragonés que fulge de vigía y traza sutiles orientaciones a toda la ribera del Cinca, clavando jalón tras jalón de competencia y victoria. El día 22, por la tarde, se celebró una magna asamblea, con delegaciones de los pueblos de ...

1 de Maig | Dia Internacional de la Classe Treballadora. Comunicat.

Davant un món en ruïnes, anem a l'arrel Fa més d’un segle, una vaga iniciada per vuit treballadors acomiadats a “La Canadiense” de Barcelona va canviar per sempre la vida de la classe obrera. Gràcies a la seva lluita vam conquerir la jornada laboral de 8 hores. Va ser el resultat de l’organització, la solidaritat i la lluita, i va demostrar que amb suport mutu podem millorar la realitat.  Avui, en ple segle XXI, continuem enfrontant-nos a formes renovades d’explotació. Les jornades interminables, els sous miserables, l’estrès, les malalties laborals i la precarietat són el nostre pa de cada dia. Els contractes porqueria, les externalitzacions, els falsos autònoms, les bretxes salarials i els acomiadaments barats són freqüents i constitueixen un atac constant a la dignitat de les persones que treballem per sobreviure. Però nosaltres no volem sobreviure: volem viure. Volem temps, dignitat i respecte.  Mentrestant, els partits del govern, els mateixos que van prometre derogar ...