Celebrem lo 19 de juliol, dia de la revolució social
«Continuo pensant que la revolució consisteix a fer que el món sigue segur per a la poesia, els meandres, lo fràgil, lo vulnerable, l’estrany, l’obscur, lo impràctic, lo local i el petit.»
Rebecca Solnit
Han passat ja vuitanta i nou anys des que, abandonades a la seua sort pels governants, treballadors i treballadores ixquesen al carrer a frenar al feixisme. Sense mes opció que la rendir-se davant lo genocidi de militars i falangistes o assaltar les casernes per a aconseguir les armes que els hi negava el poder, decidiren lluitar fent-se amb l’armament, i van guanyar als rebels que tenien el suport del fascio italià i alemà, el suport de les classes privilegiades i la potent oligarquia eclesiàstica, així com la dreta política.
Un any més, volem recordar la gesta protagonitzada pels nostres germans, però sobretot volem rememorar la Revolució Social que el poble treballador va protagonitzar a Espanya. Un fet que va representar un dels èxits més grans de la història recent de la humanitat.
Les idees organitzatives reclamades per l’anarcosindicalisme durant anys van tindre la seua plasmació en aquell instant. Les institucions de l’Estat, majoritàriament dimitides i sobrepassades pels esdeveniments, quedaren supeditades a la voluntat popular. Van néixer els nous organismes revolucionaris (com lo Consejo de Aragón) i noves relacions socials, horitzontals i fraternals foren les encarregades d’organitzar la resistència davant los militars africans. La terra, les fàbriques, los tallers i l’organització econòmica i social en general van quedar sota control obrer. Es van prioritzar la salut, l’educació i la cultura com a bases de la nova societat igualitària.
Lo 19 de juliol va representar, i encara avui representa, l’èxit més gran de la classe treballadora. Un èxit que va canviar el curs de la història i que només va poder ser destruït per la violència de les armes.
És per això que des de La Sindical hem mantingut viva la memòria i volem, un any més, fer-la extensiva a tota la societat. Perquè és la nostra història, la de la gent senzilla, la que mai surt als llibres de Història, perquè no som reis ni governants, ni aspirem a ser-ho. Per això, la nostra història és silenciada, pervertida i vilipendiada per aquells a qui únicament els interessa el poder
Enguany hem preparat un acte al que pots vindre i llegir els texts que t’apeteixi, les cançons que vullgues, recitar poemes, mostrar pintures, fotos o qualsevol art que ens ajudi a commemorar eixa data tan important. A més, projectarem la pel·lícula Otro futuro. Un documental al que els i les protagonistes de la Revolució Social relaten en primera persona les seues vivències i l’impacte que va suposar a les seues vides.
A més, repartirem palometes i podràs refrescar-te amb begudes fresques i solidàries. També hi haurà una paradeta de llibres i moltes ganes de escoltar-te.
T’esperem. Salut i amor fratern.
Celebramos el 19 de julio, día de la revolución social
"Sigo pensando que la revolución consiste en hacer que el mundo sea seguro para la poesía, los meandros, lo frágil, lo vulnerable, lo raro, lo oscuro, lo impráctico, lo local y lo pequeño”
Rebecca Solnit
Han transcurrido ya ochenta y nueve años desde que, abandonadas a su suerte por los gobernantes, trabajadores y trabajadoras salieran a la calle para frenar al fascismo. Sin otra opción más que la de rendirse al genocidio de militares y falangistas o asaltar los cuarteles para conseguir las armas que les negaba el poder, decidieron pelear haciéndose con el armamento, y vencieron a los rebeldes que contaban con el apoyo del fascio italiano y alemán, el apoyo de las clases privilegiadas y la potente oligarquía eclesiástica, así como la derecha política.
Un año más, queremos recordar la gesta protagonizada por nuestros hermanos, pero sobre todo queremos rememorar la Revolución Social que el pueblo trabajador protagonizó en España. Un hecho que representó uno de los mayores logros de la historia reciente de la humanidad.
Las ideas organizativas reclamadas por el anarcosindicalismo durante años tuvieron su plasmación en ese mismo instante. Las instituciones del Estado, en su mayoría dimitidas y sobrepasadas por los acontecimientos, quedaron supeditadas a la voluntad popular. Nacieron los nuevos organismos revolucionarios (como el Consejo de Aragón) y nuevas relaciones sociales, horizontales y fraternales fueron las encargadas de organizar la resistencia frente a los militares africanos. La tierra, las fábricas, los talleres y la organización económica y social en general quedaron bajo control obrero. Se priorizaron la salud, la educación y la cultura como bases de la nueva sociedad igualitaria.
El 19 de julio representó, y aún hoy representa, el mayor logro de la clase trabajadora. Un logro que cambió el curso de la historia y que solo pudo ser destruido por la violencia de las armas.
Es por ello que desde La Sindical hemos mantenido viva la memoria y queremos, un año más, hacerla extensiva a toda la sociedad. Porque es nuestra historia, la de la gente sencilla, la que nunca sale en los libros de Historia, porque no somos reyes ni gobernantes, ni aspiramos a serlo. Por eso, nuestra historia es silenciada, pervertida y vilipendiada por aquellos a quienes solamente les interesa el poder.
Este año hemos preparado un acto al que puedes venir y leer los textos que te apetezca, las canciones que quieras, recitar poemas, mostrar pinturas, fotos o cualquier arte que nos ayude a conmemorar esta fecha tan importante. Además, proyectaremos la película Otro futuro. Un documental en el que los y las protagonistas de la Revolución Social relatan en primera persona sus vivencias y el impacto que supuso en sus vidas.
Además, repartiremos palomitas y podrás refrescarte con bebidas frescas y solidarias. También habrá puesto de libros y muchas ganas de escucharte.
Te esperamos. Salud y amor fraterno.
Comentarios
Publicar un comentario